Estic farta, ja no puc més! Però qui coi es creu què és? Per què ha de mirar-me d’aquesta forma? Ni que li degués la vida.

Van haver-hi persones que van estar com jo, ho van passar malament i jo els entenia perfectament perquè havia passat, o més ben dit, estic passant el mateix des de fa gairebé un any (ostres com passa el temps!)

Però es que ja no aguanto més les seves tonteries, no puc.

Les seves paraules topen amb les parets del peu cervell, una i una altre vegada, i per molt que intenti treure-les no puc, són com els anuncis o cançons que odies però que estan tot el dia voltant per el teu cap, que encara que no vulguis recordar-ho tornen per si soles.

No li desitjo res dolent, però si un bon escarment. “Per ser com és, per com ha actuat.”