Una rara sensació a recorregut tot el meu interior. Molt de nervis esperant aquest dia per poder saber els resultats, hi ara, quant el sobre està en les meves mans, no sé que fer.
Per una part vull obrir-ho, però per una altre, no. No vull tenir sorpreses, però ho haig de fer, és per el meu bé.

Obro el sobre lentament, trec els folis delicadament i començo a inspeccionar-los. Tot bé, tot bé, però unes quantes estrelles apareixen junt amb uns nombres. Recordo que el doctor va dir, si surt qualsevol tipus d’asterisc, veniu.

Desgraciadament, no només apareix un, si no un parell més. Què hauré fet malament per rebre aquesta vida? No tinc prou amb tot el que tinc ja? Ara ja no seré la noia que pateix problemes amb els pulmons, l’al·lèrgia... si no que també la noia que pateix dels ronyons, el pàncrees i de deficiència de leucòcits.

"Haig de viure d’aquesta forma, però haig de viure."

1 comentarios:

Wow :( què et passa? espero que no sigui res.. greu. Però des d'aquí et dono forçes Maria :) Que sàpigues que qualsevol cosa que necessitis m'ho dius, qualsevol cosa. La frase final és preciosa. Preciosa.

 

Publicar un comentario